Llamamientos a la rebelión por escrito, con uno de los tonos más descarados y tajantes que se han podido ver en los últimos años: La insurrección que viene . No ha estado escrito por nadie y justamente su anonimato ha despertado las operaciones antiterroristas más absurdas en Francia, donde varias personas fueron detenidas por el mero hecho de tener un ejemplar de este libro en su casa, relacionándolas con actos de sabotaje a la red ferroviaria de dicho país.
Pero al mismo tiempo se han convertido en obras de referencia para lograr el vuelco de “un mundo en ruinas”.
“Ya no hay que esperar una iluminación, la revolución, el apocalipsis nuclear o un movimiento social. Seguir esperando es una locura. La catástrofe no es lo que viene, sino lo que hay. Nosotros nos situamos, desde ahora y en adelante, en el movimiento de derrumbe de una civilización. Es ahí donde hay que tomar partido”, cuentan en el texto. Para el grupo “nada parece menos probable que una insurrección, pero nada resulta más necesario”.
Para descargarlo en pdf: http://caosmosis.acracia.net/wp-content/uploads/2009/05/la_insurrecion_que_llega.pdf
Michel Foucault (Poitiers, 15 d’octubre de 1926 – París, 25 de juny de 1984), filòsof i historiador de les idees -si bé no segueix els esquemes de la història acadèmica-, és un dels pensadors més influents i importants de finals del segle XX. L’amplitud del seu camp d’estudi i les seues innovacions teòriques ho fan atractiu i renovador dins de les ciències socials. No obstant això, l’evolupant del seu pensament fa de la seua lectura un colp del que no és fàcil escapar, colp contra els esquemes mentals més àmpliament establits i converteix la paraula en acció enfront de la realitat que ens envolta.
clic 
Ara en estiu hem decidit fer un paró de les reunions mensuals del club de lectura. Aprofitarem el temps de lleure que dipossem per gaudir d’una bona lectura a la platja o a la piscina, o bé al camp o a la muntanya. Per tornar a l’octubre amb ganes renovades i un fum de propostes de bons llibres per compartir i discutir.
Enguany fa 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Alacant. Es temps per fer memòria. Per això hem escollit com a lectura d’aquest mes Homenatge a Catalunya, relat personal de George Orwell sobre la seua experiència en la Guerra Civil española, escrit en primera persona. En ella, Orwell narra la seua arribada a una Barcelona que bull a finals de 1936 en la revolució llibertària, expressant la seua admiració per la mateixa, i com la situació es va degradant progressivament, fins tornar a una Barcelona dominada de cap a peus per l’estalinisme del Partit Comunista i per la persecució de trotskistas i anarquistes, i en general de qualsevol besllum de crítica, el que li fa témer per la seua vida i abandonar la ciutat, no sense pena.
Assaig sobre la ceguesa, José Saramago,1995. (Original en 
Us deixem ací l’enllaç d’un text que reflexiona sobre la pel·lícula del “club de la lucha”, film prou fidel a la novel·la en la que està inspirada, i què és l’objecte de discussió de la trobada del club de lectura de març. Entre altres coses l’autor extrau una interessant reflexió sobre la necessitat d’atacar primer al nostre “jo sistematitzat” o desnaturalitzat (el protagonista no para d’autolesionar-se) per poder finalment atacar tot allò que ens ho provoca i ens empedeix ser feliços.
“Somos los hijos medianos de la historia, educados por la television para creer que un día seremos millonarios y estrellas de cine y estrellas de rock, pero no es así. Y acabamos de darnos cuenta —dice Tyler—. Así que no intente jodernos”.