Enguany fa 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Alacant. Es temps per fer memòria. Per això hem escollit com a lectura d’aquest mes Homenatge a Catalunya, relat personal de George Orwell sobre la seua experiència en la Guerra Civil española, escrit en primera persona. En ella, Orwell narra la seua arribada a una Barcelona que bull a finals de 1936 en la revolució llibertària, expressant la seua admiració per la mateixa, i com la situació es va degradant progressivament, fins tornar a una Barcelona dominada de cap a peus per l’estalinisme del Partit Comunista i per la persecució de trotskistas i anarquistes, i en general de qualsevol besllum de crítica, el que li fa témer per la seua vida i abandonar la ciutat, no sense pena.
Orwell va estar com a milicià del POUM, tant de soldat ras com oficial, a indrets de Catalunya i Aragó des de desembre de 1936 fins juny de 1937, quan després dels successos de maig de 1937, el partit polític al que es trobava (el POUM, un partit comunista antiestalinista ) fou declarat organització il·legal y es va vore forçat a fugir o enfrontar-se a l’empresonament.
Volem així reivindicar totes les memòries històriques i no tan sols aquelles reflectides a les lleis. És feïna de tots recuperar la nostra història, per incomoda que siga, per tal de combatre (com bé denunciaría aquest mateix autor a altra obra seua) el punt de vista del Ministeri de la Veritat.
Assaig sobre la ceguesa, José Saramago,1995. (Original en 
Us deixem ací l’enllaç d’un text que reflexiona sobre la pel·lícula del “club de la lucha”, film prou fidel a la novel·la en la que està inspirada, i què és l’objecte de discussió de la trobada del club de lectura de març. Entre altres coses l’autor extrau una interessant reflexió sobre la necessitat d’atacar primer al nostre “jo sistematitzat” o desnaturalitzat (el protagonista no para d’autolesionar-se) per poder finalment atacar tot allò que ens ho provoca i ens empedeix ser feliços.
“Somos los hijos medianos de la historia, educados por la television para creer que un día seremos millonarios y estrellas de cine y estrellas de rock, pero no es así. Y acabamos de darnos cuenta —dice Tyler—. Así que no intente jodernos”.


